Lligant a la discoteca

M: Hola, em sembla que ens coneixem.
S: Què? Crida més!
M: Que si ens coneixem?!
S: Ens coneixem? De què?
M: És igual. Com et dius?
S: Sara, i tu?
M: Miquel, però em diuen Miki.
S: Friki? Ja en tens pinta jeje, és broma.
M: Roma? Ets de Roma?
S: Sí, és broma!
M: Caram! jo sóc d’aquí, de Barcelona.
S: Sí, jo també. De què em coneixes?
M: No ho sé, em sones d’algo! De què treballes?
S: Ja estic ballant, tonto!! Tu sí que no balles!
M: Que balli? Dacord, ja ballo!! Però a què et dediques?
S: Treballo en una consultoria.
M: Una comissaria?
S: A què em convidaries?
M: Ah, no sé, què vols?
S: No sé… birra!!
M: A on?
S: A on? a la barra!!
M: Que miri a la barra?
S: Quin bandarra?
M: Ai!! vols birra o no??
S: Sí!! Anem a la barra!!!
M: (Quina tia més rara…)
S: (Serà friki!?)

El màster

P: Caram Fede, fas mala cara.
F: Ahir vaig anar a sobar tard, estic preparant un examen d’accés a un màster.
P: Allò d’economia?
F: Un MBA, ja saps, lideratge d’empreses. Un d’aquells per ostentar alts càrrecs en corporacions o grans empreses nacionals. Que cobres una pasta, vaja!
P: Osti, però són caríssims no?
F: sí, 60.000 €.
P: Mare de Déu, però si ja estàs pagant el cotxe i el pis!
M: Ja fas bé Fede, aquesta feina és una merda. Si et treus el títol podràs tenir segones residències, un cotxe esportiu, piscina, vacances a Austràlia i fins hi tot un veler!!
F: I no oblidis que no hauré de patir mai més pels diners!! Quan ho tingui tot pagat…
P: Home, si contes assegurances, manteniments, crèdits i impostos de tanta residència i tant de luxe, a part d’una despesa considerable, et passaràs els dies fent números i papers!
F: Contractaré una gestoria i un advocat.
P: Ho tens tot calculat. Algú ve a fer un entrepà i unes birres a la fresca aquesta tarda?
M: No tinc pasta…
F: He d’estudiar…

Massa gent

P: Què passaria si Barcelona fos la capital de l’estat?
F: Que tindríem millors infraestructures i viuríem més comodes, amb menys cues a les rondes i menys ensardinats al metro.
P: Sí la vida fos més còmode i fluida, més gent s’animaria a viure a Barcelona…
F: La gent aniria a viure als pobles perifèrics buscant tranquilitat perquè Barcelona tindria un millor accés per carreteres i trens!
P: Llavors la gent de pobles més distants aniria a viure als pobles perifèrics per totes aquestes millores, i aquests pobles deixarien de ser tranquils.
F: Pau, cony! No hi tanta gent a Catalunya perquè s’ompli Barcelona, l’àrea metropolitana i els pobles perifèrics!!
P: Potser vindria gent de fora buscant el nivell de vida que tindríem aquí. I seguiria venint gent fins que n’hi hagués tanta que hi hauria cues a les carreteres, trens a vessar i metros ensardinats.
F: m’estàs fent venir mal de cap, Pau.
P: Ja callo.